En Jordi que vivia a Palafurgell, fa dies que havia adquirit aquell estrany espill a una botiga on venien coses diverses de segona mà.
La seua sorprenent peculiaritat consistia en que retornava la imatge de qui en ell es mirava cinc anys endavant. A Jordi -persona aliena a les típiques angoixes producte del pas del temps- li divertia el fet de contemplar-se un lustre més major.
Un dia va sentir terror quan, mirant-se en l'espill, no veié el seu reflex.
En Jordi va pensar que s'havia trencat i que demà ja aniria tot bé.
L'endemà es va tornar a mirar a l'espill i tampoc hi sortia. Es va començar a preocupar i va començar a pensar a veure que li podia passar a l'espill, li va dir a la seva mare i va dir que això de l'espill era una tonteria.
Va pensar que potser es moria algun d'aquests anys i els hi va dir als seus pares que li compressin un bunker nuclear i els seus pares com que eren els mes rics d'Espanya li van comprar.
En Jordi cada dia s'estava tornant més boig amb això de que es moriria i cada cop volia comprar mes coses de seguretat com per exemple una alarma d'última generació o fins i tot va anar a comprar l'exèrcit dels Estats Units.
En Jordi estava al seu bunker i va baixar per les escales i va tenir tanta mala sort que va caure i es va donar un cop al cap i es va morir a l'instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada